Des d’un punt de vista psicopedagògic es pot considerar un bon recurs, ja que la proposta de les activitats busca que els alumnes tinguin un paper actiu en l’aprenentatge, tot construint-lo ells mateixos a partir de les experiències i els sentiments personals que les pròpies activitats fonamenten.
Aquesta manera de fer suposa un pas per a la interculturalitat, ja que no és una simple transmissió de coneixements, sinó que suposa una transformació de les actituds de l’alumne. El què no se sap és quin paper té aquesta tasca en el Currículum , la qual cosa implica que sigui difícil afirmar que ens puguem situar en els nivells més alts d’interculturalitat.
Pel que fa al recurs emprat, la webquest, penso que la tasca no aprofita el què ens pot donar aquest suport; quan usem un material hem d'aprofitar les potencialitats d'aquest material. No és el cas d'aquesta proposta que podria realitzar-se sense cap problema amb un altres suport. Per tant, hauria estat interessant que en aquesta proposta s'haguessin afegit activitats que suposesin la recerca d'informació per la xarxa, l'elaboració d'un material multimèdia o, fins i tot, la creació d'un blog en el què els alumnes expressesin allò que van sentint mentre desenvolupen l'activitat.
Un altre dels elements que fan negatius d’aquest espai és la falta d’una referència didàctica.
Moltes de les dades recollides en l'informe s’extreuen del plantejament de les activitats, però no hi ha un referència explícita; estaríem parlant dels conceptes que es treballen, dels valors, del seu enllaç amb el currículum, del què es pretén o a qui va dirigit.
En definititiva, és un bon recurs, en que es promouen valors que afavoreixen la convivència i amb una metodologia molt adequada, però que suposa que abans d’utilitzar-lo s’analitzi, es busqui el què es pretén i a qui va dirigit i que s’inclogui alguna activitat, per tal de que els alumnes treguin un profit més positiu del suport webquest.
Publica un comentari a l'entrada